TANKA   

Les nostres boques

els cossos es cridaven.

Desig de besos,

parlàvem amb el sexe

eròtica conversa.

 Isabel Ribó

HAIKU

Claror de posta

coet rabent esclata

color de joia.

Ramon Aromí

HAIKUS

Amb ulls de dona

tot just ara comences

el llarg viatge.

Tot et captiva

d'aquest camí de vida.

Fes una tria.  

Francina Gili

HAIKUS

Em trec la roba

ulls tancats per la pluja

terra glaçada.

Pell enfangada

els trons que m'agullonen

em fan carn viva.

Isabel Ribó

POEMA

Somni de mar

bellesa glauca

silenci d'aigua.

Carme Corominas

HAIKU  

La claror entra

il·lumina la vida

per la finestra.

Isabel Ribó

POEMA

D'ON VE AQUEST

FIL MÀGIC QUE ENS UNEIX?

VE DEL MISTERI DEL NO SER

O DE LA JOIA DEL SER?

EN L'UNIVERS LA

DANSA DELS ESTELS

I LA BELLESA

TOT HO JUSTIFICA.

Carme Corominas

HAIKU

El cel blau canta

el mar, al seu so balla.

Tot és un somni.

Emi Sánchez

SOMIANT DESPERTA

Mentre travessava la gran plaça,

fosca i deserta aquelles hores,

sentia que tots dos m’esperaven,

com cada dia.

Somiava i els veia al menjador;

ell davant la taula amb el seu diari,

i ella cosint asseguda a la butaca,

escoltant la ràdio.

Tots dos a casa m'esperaven.

Sentia aquell alè íntim, acollidor;

era tan bonic que no volia que acabés.

Però només va ser una sensació fugaç,

un somni d’enyor.

Francina Gili

TANKA

Claror a l´alba

lluminós al migdia.

El sol avança

i cap al tard, regala

llum i colors encesos.

Esther Guillén Castells   

HAIKUS

Música dolça

envoltava la lluna

comença el dia.

El cor batega

ple d'amor i de força

i riu i plora.

Jossi Casanovas

HAIKUS

             

Pobre Joana,
despertes a una vida
fins ara eixorca.

Tremolor nova,
claror que t'il·lumina,
neguit i joia.

Res no et detura,
de somnis i frisances
restes captiva.

Francina Gili

        

Tankas amb paraules de M.A.Oliver

  

Braç que fregava

del meu vestit farbalans.

A l'espinada,

calfreds em produïa,

arran de l'horabaixa.

Desconegudes

les emocions sentides,

dolces rondaies,

el flabiol que sonava,

i la humitat als llavis.

Jo desitjava,

llavis que no mentien.

Dels nostres cossos,

els sexes es cridaven:

i tota m'estremia.

Ramon Aromí

HAIKU

  

I sento encara

una remor llunyana

que no s'apaga.

Sessé Castells

LLUNA

Amb el vestit platejat                               

sempre serena i lluminosa,                       

em parles molt distant                             

com si fossis una rosa.                              

Els estels t’acompanyen

en la foscor de la nit......

i sembla que et cantin

cançons per dormir.

De vegades ets minvant

de vegades ets creixent

i de vegades t’eixamples 

i abraces l’univers.

Gronxar-me voldria

tota sola a la nit

en el teu braç de plata

i poder-me dormir.

No voldria dormir-me

una nit sense lluna

seria com tenir

la finestra nua.

Embadalida et miro

embadalida et veig,

amb el teu vestit de plata

em dónes un bes.

Fa dies que no et veig,

fa dies que tremoles

els núvols juganers

t’amaguen la carona

 

Begoña Giménez

TANKA

"El volia veure a ell, ho volia veure tot. Necessitava tenir els sentits ben deixondits..."

Per què els tancaves?

Els ulls millor si els obres,

també l'olfacte.

De tot el cos, el tacte,

deixondiment desvetlla.

Ramon Aromí

               LA PERSIANA VERDA

Persiana verda envellida pel temps,

fusta amb clivelles, com la pell del front,

de la boca i els ulls de la vella.

          A la cambra la llum no hi penetra.

Erta  reposa dins la caixa,

rosari a les mans i abillada de negre,

la padrina Angeleta.

D’ençà que va perdre el ceptre i el rumb,

va viure sempre a l’ombra, discreta;

la fredor del voltant la va anar tornant corseca.

            Li han cantat les absoltes.

                        Composta, ben sola,

                        però regalada de flors, que fan bonic!,

                        sense seguici se’n va la padrina Roseta

                        amb cotxe de morts a l'enfony ple de nit.

                               I, tot seguit, l’oblit.

Glòria Judal

                                                     

HAIKUS DE LLUNA VIDRENCA

Pel cel passeja

la lluna engalanada.

Fa mal mirar-la.

Brillant i plena,

amb mirada glaçada.

Lluna vidrenca.

La llum de lluna

per la finestra oberta,

entra i du daga.

Llunyana lluna,

com un llac de vidre,

els ulls endoles.

Maite Cobes

VAIG VEURE...

Vaig veure ocells i ovelles,

vaig veure conreus i horts,

vaig veure infants que jugaven,

vaig veure jardins i flors.

Vaig veure torrents de pluja,

vaig veure núvols de foc,

vaig veure cantar la lluna,

vaig veure somriure el sol.

Francina Gili

POEMA

Temps de quietud

caminem amb silenci.

Al final, la llum.

Carme Corominas

HAIKU

La matinada,

alba freda i rogenca,

em deixondia.

Palmira

 POEMA

La mirada

està deixondida

m’apassiona.

Ball de fulles

els núvols dansaven

els sentits deixondits.

Montserrat Alavedra

 POEMA

Nits blanques.

Et busco en la boira,

alba de llum.

Obre el ulls

mira l’horitzó.

Emprèn el vol.

Carme Coromines

COMPOSICIONS

Haiku

Els ulls ploraven,

quan l’amor em va néixer.

Feliç somio.

Tanka

Enamorada,

la mirada perduda,

el cor batega.

Un bes emociona,

l’abraçada és ben dolça.

Poema

L’amor fugaç d’un temps ençà,

es fa fort a través del temps,

tota una vida de lluita,

reforça una vida d’amor.

Un amor que teixeix vides,

vides que filen infants,

infants que omplen de joia,

en aquest camí tan llarg.

Emi Sànchez

VAIG VEURE

Del balcó estant vaig veure com el sol es ponia darrere les muntanyes,

vaig veure com el cel resplendia amb rajos vermells,

vaig veure com la lluna apareixia molt lentament,

vaig veure espurnes d’estrelles que brillaven,

vaig veure com de mica en mica la foscor cegava els meus ulls.

Emi Sánchez

TANKA

La lluna plena

de mirada gloriosa,

va dir: desperta!

Solemne, clar com vidre,

 disc platejat desplega.

Ramon Aromí

POEMA

Els meus sentits deixondits

obrien els ulls a la vida.

De noia passava a ser dona

gràcies a l’amor que tant havia esperat,

que volia i que desitjava.

El vivia en un paratge formós,

a l’illa de Mallorca, a la cala Figuera.

Mirava la mar

en sentia la seva remor

i no podia escatir què em passava.

El jove inexpert m’ho donava tot.

Jo l’acollia, com la sorra les onades.

S’havia congriat la unió somiada.

Han passat anys i anys,

però mai no oblidarem

aquell esclat de vida.

Carme Brangulí


 POEMA

DE LA MAR BLAVA
SORGÍ LA DEA.
LA PERLA EN EL SEUS
LLAVIS S'ESBADELLA.
LES ALOSES CANTEN.
LA ROSA ESCOLTA.

Carme Corominas

HAIKUS

Oh lluna plena,

enmig de la nit clara

tu em contemples.

Per la finestra

veig la teva mirada

de lluna plena.

Sessé Castells

LA PAU DE LA MUNTANYA

No busqueu la pau gaire lluny de la muntanya,

ja que en altres indrets on anireu a cercar-la

hi ha massa ambició, i en comptes de trobar-la,

hi trobareu mals-de-cap, que esdevindran migranya.

Si el vostre esperit necessita assossec

i la vostra ànima un repòs absolut,

no us hi penseu gens, i amb ànim resolut,

acosteu-vos als cims, prop de l’aire sec.

Si això que us dic, tot sol no us empenyia

i potser la solitud i el fred us espantava,

no hi aneu sols, preneu la companyia

dels que avui us estimen

com qui més us estimava.

St.Llorenç de Morunys. Desembre de 1.996

(Primer Nadal sense la Roser)

Ramon Aromí

A LA DIDA MACIANA

A tu Dida estimada

que vares saber cuidar

i atendre amb molta cura

a Joana  E. sense mirar.

Pensant en la teva filla

que no vares veure gran,

tota l'estimació de mare

amb ella vares posar.

Joana et té tan a propet,

Joana et veu, però no et mira,

de segur que des del cel

els seus pares t’il·luminen.

L’agraïment és tan gran

per part d’aquesta lectora

que et dóna les gràcies i un bes

per estar a punt i a tota hora.

Begoña

MIQUEL

Dels teus ulls tan negres

del teu somriure burleta

de la teva veu tan dolça:

me´n vaig enamorar.

Abans que em diguessis bonica.

I ara sabent que m´estimes,

sense tu a la vora

ja no vull ni podria viure.

Esther Guillén      

BRUNA

Bruna,  bruna

morena clara

sols el vent t’acarona,

manyaga.

Cau la tarda,

vesprada

l’oreig  t’ha colrat

i la carícia ha esdevingut

oportuna i llarga.

Bruna, bruna

morena clara

Carles Espallargues

PLOR

La noia és morta

l’estany plora

plora la noia,           

la llacuna devessalla pena,

inunda

banya

curulla la vall.

L’ànima morta

presonera de les entranyes

    de l’aigua,

no dirà res a l’aimat mai més

mai més no dirà res a l’aimat.

Carles Espallargues 

ESGARIP - ARGELERS

Gener del 39, retirada,

hivern, carretera, camina,

homes, dones, avis, ferits, nens……AVIONS! METRALLA!!

crits, sang, plors,… silencisss

i

camí, camí, camí rost, camí batut, camí perdut.

La ratlla!, la ratlla!!

salvació, esperança…….. la France!

Alé alé,  alé alé…..alé alé……….… senegalesos!?

ARGELERS (fraternité?)           la platja (liberté?)

hospitalitat? asil?

FILFERRADA;  somorrostro francès,

desídia, por, paor, aterridor, deshumà.

Desabric, fred, tramuntana, humitat

fam, gana, penúria, cassussa, misèria…….inanició.

Mares prenyades, nadons sense alletar

angoixa, patiment, patiment angoixa

límit, túnel sense sortida, ni llumeta final

bogeria

abraçada ÚLTIMA

al fillet i a la mar.

Sí, a la mar nostra,

la nostra mar,

grisa, blava, esplendorosa, mediterrània.

Dipositària de la lluminositat, l’esperança, la bonesa

sí, sí

l’ esperança, la bondat, i el raig de sol, es diu

ELNA

es diu, Maternitat

es diu

ELISABEHT EIDENBENZ,

senyoreta ISABEL!! es feia dir,

i amb plor, somriures i rialles

dones i nens, deien:

senyoreta  ISABEL.

Carles Espallargues

"Els ulls, captadors de la bellesa,

poden fer que algunes contemplacions esdevinguin experiències místiques."

  

AMETLLER FLORIT     

Avança l’oratge

entre els ametllers.

Quin nevar de pètals,

quin perfum al bres

de les tosques branques

que al sol han reprès

un dansar de vida

i un futur de mel

amb eixams d’abelles

que volen pel cel!

Sobre breus narcisos,

al peu del vell tronc,

van caient els pètals

com un rou d’amor.

Quina dolça pluja,

quina neu d’olor,

qui no meravella                                       

tan blanca saó! 

Glòria Judal, març 2015 - Florejacs

DEL BALCÓ ESTANT

Del balcó estant

vaig veure la neu

com pintava en blanc

l'arbre i el camí.

Del balcó estant

vaig veure el sol, com

besava la terra

per anar a dormir.

Del balcó estant

vaig veure la nit

com pintava blava

la volta del cel.

Del balcó estant

vaig veure la llum

com pintava estels

amb tinta d'argent.

Del balcó estant

he vist com venia,

de lluny, el meu home

pel camí nevat.

Àurea Brufau

CHOPÍN (notes sobre el programa)

Concert per a piano i orquestra.2 en fa menor. opus21

Nelson Freire( piano)

Maestoso- Largo- Allegro vivace

Dolçor i energia,

enfilalls de notes

es despengen per les parets

de la sala.

Juguen en remolins, creixen

i s'enreden en el cor

vibrant al seu pas.

Silencis eloqüents agombolen sonoritats,

neixen acords d'entre els dits

del pianista.

L'atenció suspesa, concentració màxima

en una nota,

com l'últim sospir del moviment.

                        Pausa.

allegro vivace.

(Silenci abans de recuperar l'energia de l'allegro)

Les notes comencen a brollar

 en totes direccions,

soltes o en trios salten

i ballen,volen

amunt,amunt!

Formen fileres, fugen, s'empaiten

es tornen rialles,

rialles i sospirs.

Davallen com un rierol s'aboca

per la muntanya i de nou

s'enlairen i pugen

per entre els llums de l'Auditori

i cau una pluja alegre i refrescant,

delicada, capritxosa, fins emmudir

l'últim silenci.

                       

                           Aplaudiments.

Àurea Brufau


La roca de Montserrat

El temps cisella

i et fa noble escultura,

pedra morada i dura.

De la celístia et baixa

un hàlit de llum pura.

Glòria Judal

DISSABTE DE MARÇ

Ser got i ser copa

per a la teva boca. 

I botó que es descorda,

malles negres, pell fina,

mans que parlen,

mugró d’avellana petita.

                           

Xocolata a la llengua

amb gust de vainilla             

i xarrup de vi potent.                          

Ser gerd entre les dents.

Ser pensament.

Ser una mica  lluna,

i mig fada i  mig bruixa.

Senderó discret. 

Ser brega de petons

i impulsiva abraçada

que lliga i deslliga

i masega suau el cos

si hi ha envestida.

Ser port darrera els ulls,

i, ventre avall, fondalada humida.

Ser el desig que et negues.

Ser la veu que et crida.

Ser la petita mort que et dugui vida.                                                                                                                

27 de març de 2015

Glòria Judal

 De  "L'Esperança, encara" de la Clementina Arderiu:

TANKA

I no vull ombres

al dol que jo arrossego.

Em sento sola.

Els records em fereixen,

però ara jo els necessito.

Jose Estremera

CARAMELLES, CRIT DE JOIA,

CARAMELLES, FEM HISTÒRIA,

CARAMELLES, LA MEMÒRIA,

UN POBLE QUE CANTA FORT.

Ara escolteu, sortiu de casa,

la nostra veu arriba amunt,

que és la cultura catalana,

que mai no mor i arriba lluny! 

BONA PASQUA!          

Araceli

      QUAN LA BELLESA SUPERA 
                      TOTS ELS  LÍMITS.
                      CAL NOMÉS ENDINSAR-TE
                      EN EL SILENCI
                      I VIURE LA TOTALITAT
                      DE L'INSTANT.

Carme Coromines

TANKA

Dolça poncella

que res no t’impedeixi

de ser una rosa.

Tot i que tallem tiges

que creixien ufanes.

Maria González Vallès


 DONA CAPTIVA
          RELLIGA EL TEU DESTÍ
          SURT I CRIDA.

Carme Corominas

DEIXA-LA FLUIR

Deixa-la fluir, la paraula,

la llegeixi o no ell;

encorsetada s’ofega.

            Aquesta vorera ample

és un petit camp obert,

i aquest bosc urbà, allargassat,

amb lledoners i  àlbers,

m’inspira alhora que

vaig arrossegant

el carretó ple de  viandes.

Aquest camí,

quantes tardors melangioses

l’he fet amb els ulls entelats

mirant els capvespres!

L’he fet i l’he desfet

amb monòlegs plens de ràbia

contra Déu, amb preguntes

orfes de resposta.

No, ja no vull mirar més cap al ponent

amb els ulls ancorats en el passat;

el ponent és, malgrat la seva bellesa,

una paorosa gorja amb alè de mort.

Més em val l’anar pensant:

                        el bacallà, dos dies amb la mateixa aigua;

                        demà he de comprar escarola, olives negres

                        i comprovar si a la caixa dels pinzells

                        hi ha rodet fi per setinar de nou les portes...

És temps de primavera,

brosten borrons a les branques

dels lledoners i els àlbers;

                        els til·lers ronsegen encara.

Quin pessigolleig deu fer enfilar-se per aquest fust noble,

                        columna vertebral, el tronc de cada arbre!

                       

            I, jo, fust tebi de carn, també reviscolo.

                        Se m’enfilen cames amunt els somriures                                                                                                     i vaig plena de desig.

                                               Aleshores, dic un nom: el teu.

ABRIL,15  Glòria Judal

Tanka - El núvol

Canviant sempre.

Blanc, amb el vent tu corres,

o gris de pluja,

rogent quan el sol marxa,

t’esvaneixes com l’ombra.

Sessé Castells

Tanka - Roca i núvol

I vull ser roca,

assentada i segura.

Però, en l’aire,

lleuger i atzarós passes

exuberant de vida.

Sessé Castells

EL MOLL DE L’OS) DEL CAPITOL I, DE JOANA E.

Et posares el negre

el vermell llampant, ben escotat,

                                                                 no calia

la cerimònia ja escandalitza,

                       semblaràs més prima

Bernardet fill de rei et farà de pare,

cosa diabòlica ho trobà,

acomboiant, guiant tothora

        la dida Maciana.

Legal i escandalós,

    deler de revenja/

L’estiu es diu son Galiana,

   cap i casal

infància daurada

natura viscuda

natura xopada, xuclada pels porus,

                                                                    sentida

primerenc amor desvetllat,

                                                     pel nin

coses noves t’ensenyava,

                                                 despertaves

innocència, llibertat,

                                       sensualitat?

Gaietà el pastor, conta contarelles, moltes en sap,

                                                                                                  rondaies,

atentament escoltava, curosament anotava,

                                                                                      escrivia

en canonge Alcover, Antoni Maria.

Rondaies dites populars, de ses dones,

                                                                           no són amigues

sa cultura popular toca es punt que cou, dona Maria/

Escola religiosa, les nines no t’agradaven, les monges,

                                                                                                       tampoc.

Juliol; sol, aire lliure, llibertat…Bernardet,

                                                                              anar a batre plegats,

                                                                                                                     espigolar,

finals d’agost,

                         collir ametlles,

mitjan setembre,

                                 verema,

per sa nina, sa senyoreta de mel i sucre,

                                                                              feina feixuga?

La nigulada negra va enfosquir el capvespre,

pluja com agulles se’t clavaren a les galtes, 

     ulls clucs,

renou, crepitació com de foc, oliveres espurnejant plata,

xopa, cega, enervada, corries corries,

vas sentir-te:

                      de la pluja, dels llamps, dels trons,

                      d’aquella olor poderosa que exalava la terra

                      i ho impregnava tot!

Et llevares la roba,

descalça, enfangada,

banyada, glaçada.

Estepa, garriga, ullastre,

                                               et senties!

Plenitud, sensualitat còsmica…

                                                          el desconegut,

com amb l’aimat

                                calma I lassitud.

Juliol,

          estiu sense Bernardet,

als frares de Sant Lluc,

                                          estudis,

Son Galiana no és el mateix,

                                                      enyorança.

Madona Bel, veia el perill,

sa gent, ha de saber el seu lloc.

Padrins rics,

       Son Galiana, altres terres,

parra plantada pel padrí,

la bellesa de la padrina,

casa llogada a Barcelona,

anada al centre de l’univers,

                                                      el teu,

Barcelona immensa, vertiginosament vasta

carrers llargs,

                          com la Mar

gent sempre en moviment,

remorosa, anava i venia,

                                               ones.

Sempre il·luminada i lluminosa,

descobrires que tenia ànima,

que cadascuna de ses persones som diferents.

Mumareta i ses amigues,

                                               progressia i modernor,

consells et deien:

                               estudia molt, et donarà llibertat

                               cap home decideixi per tú, nina.

Una porta immensa,

                                       s’obria

a un nou món,

            donava.

Abraçada a ta mare

et vas adormir convençuda

que era una sort,

haver nascut…DONA.

Carles Espallargues             Setmana Santa/2015

(I després, fum.)

Un gest senzill

pot trencar el fil                                                                       

de l’emoció continguda

i fer vessar  del llagrimall

l’aigua més pura.

D’aquest trasbals,

si més n’hi hagués

gemegaria el cor gelós,

ser ulls voldria;

tanta tendresa el té commòs.

Per uns instants,

sublims instants,

m’ha beneït la mà d’un déu.

         Fa tan feliç un gest tan breu.

Glòria Judal

No és el vi de gel

qui em pren l’enteniment,

sinó aquest serpent

que dins la boca et llisca;

enverina i torba la ment

i em pren tota sencera quan, creixent,

el verí fa via i el desig encén.

Glòria Judal

Si jo fos una nina

voldria ser la Titina

que una iaia em veiés a la botiga

i em portés amb la Maria

Ara, ja tenen set anys les dues

la nena , té moltes, moltes nines

la nina, està velleta, velleta i arrugadeta

la Maria cada nit la busca

la seva nineta velleta i arrugadeta

no en vol pas cap altra

per anar a dormir juntetes

Sí, si jo fos una nina

Voldria ser la Titina de la Maria.

 Esther Guillén